.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«ets el meu Fill, el meu estimat»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Això diu el Senyor:
«Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d’Israel, que t’ha honorat. »Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. »Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

Is 55,1-11

Salm Responsorial

R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
 

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto. 
D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. R

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, 
feu conèixer entre els pobles les seves gestes. 
Recordeu que el seu nom és Excels. R

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. 
Que ho publiquin per tota la terra. 
Poble de Sió, aclama’l ple de goig, 
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R

Sl 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden.
El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.

1Jn 5,1-9

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»

Mc 1,7-11

"De les fonts baptismals neix l’únic poble de Déu"

El profeta parla com un venedor que pregona mercaderia excellent: «aigua» de la roca d’on el Senyor la feu brollar (Dt 8,15s); «pa» del mannà amb què Déu alimentà el seu Poble (Ex 3,8s); «llet» de la Terra que regalima llet i mel (Ex 13,5); «vi» de la vinya del Senyor, símbol de la salvació que Déu ens dona.
Amb aquestes experiències, per què malgasteu els guanys en menjars que no satisfan? Veniu a mi i us saciaré de vida. Perquè he fet Aliança amb el meu elegit, David.
El Senyor és a prop; cerqueu-lo ara que es deixa trobar.
Però a la vegada també és lluny perquè els meus pensaments no són els vostres i el vostres camins no són els meus.
Tot i això, la paraula que surt dels meus llavis no tornarà sense haver fet el que Jo volia.
A 1Jn hi ha paral·lelisme entre «tothom qui creu que Jesús és el Messies» i «tothom qui estima».
El motiu i motor per estimar els altres és l’amor de Déu. Cada fill de Déu és un vencedor del món perquè la fe és la victòria que ha vençut. Una fe centrada en Jesucrist, vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang.
Jesús no necessita rebre cap baptisme de conversió per al perdó dels pecats (Mt 3,14).
Però el Fill de Déu que planta la Tenda enmig nostre (Jn 1,14) es posa a la fila dels qui s’han de convertir: calia que el Gran Sacerdot es fes en tot semblant als germans (He 2,17).
La missió del qui és «veu que crida en el desert» és preparar la del qui ve després: neix sis mesos després, comença el Ministeri quan ja pensaven si Joan no fora potser el Messies (Lc 3,15).
A la Bíblia el cel és també la volta que separa el món dels homes del món de Déu. Així el cel esquinçat indica que s’obre la comunicació amb Déu.
El testimoni definitiu és el Pare dient «Aquest el meu Fill, el meu Estimat: en Tu m’he complagut»; completa la presència trinitària l’Esperit Sant baixant cap a Ell com un colom.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES